La Terra dels mil olors és una novel·la d'un temps proper i llunyà alhora. De benvingudes i comiats. De alegries i tristeses. Però sobretot, és una història d'amor per a aquells que no creuen en l'amor.

Com totes les històries, brolla d'una manera espontània. No pots evitar-ho. Sense adonar-te s'apoderen de tu. Són serps sigil·loses que s'enrosquen al teu cos i estrenyen el teu cervell per deixar-les fluir. Així ha brollat aquesta.

És la història d'un instant. Això és, un instant. Cada vegada estic més convençut que la vida és un continu instant.

Si algú, per casualitat, preguntés a Valverde si recorden a Ernesto o Maria, amb seguretat els diré que ficaran les mans a les butxaques, s'encongiran les espatlles i arrugarán seu front. Potser fora que no ocorregués a Valverde, o pot ser que sigui més senzill, només la recordi jo.